Acta de la Rifa de l’art 2015

En aquest enllaç trobareu el llistat d’obres adjudicades ahir, divendres 15 de gener de 2016. Enhorabona a les persones afortunades i gràcies a tots els amics i amigues que heu contribuït al finançament de Ca Revolta comprant paperetes. I, per descomptat, un fort agraïment als artistes que han donat obres.
Recordeu que les obres es podran retirar durant un termini màxim de dos mesos a partir del sorteig.

Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 13 de novembre de 1952 — Barcelona, 5 de juliol de 1998)

Poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana. A Barcelona participà en el naixement de Llibres del Mall. Fou guardonada amb el premi Carles Riba per Cau de llunes (1977). Feminista i nacionalista, col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara ReduccionsEscrivim a les parets i Dones en lluita. La seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, incorpora elements de la tradició oral, però que no rebutja alternatives formals clàssiques com la sextina i el sonet. Els seus poemes foren musicats per Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet, entre d’altres.

Marçal és de les primeres en tractar en la literatura catalana temes com l’amor lèsbic, l’embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitat. Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla, com es pot apreciar en un poema de La germana, l’estrangera: «Heura, victòria marçal, germana, estrangera, de cop feta present». També tracta temes com la relació de parella, la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa.

Mor el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i és enterrada a Ivars d’Urgell. Abans de morir rep la Medalla d’Honor de Barcelona.

« A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. »

En una entrevista, l’autora reconeix que els tres dons són els tres eixos de la seva literatura. Aquests versos s’han fet molt populars, especialment en el moviment feminista d’esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitzat l’autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.

“Cançó del bes sense port” (musicat per Maria del Mar Bonet: Cançó del bes sense port)
L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.
Maria del Mar Bonet ha enregistrat més de trenta discos. N’hi ha de dedicats a la música popular de les Balears, Catalunya i el País Valencià, i d’altres, a molts poetes catalans que ella ha musicat. També en té de temes mediterranis d’Itàlia, Grècia, Turquia i el nord d’Àfrica; i de cançons pròpies. També ha publicat diversos llibres de poesia. Ha col·laborat amb músics i cantants d’altres cultures i llengües de l’Estat espanyol, com Amancio Prada, Kepa Junkera i Miguel Poveda.
Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria artística, ha rebut nombrosos premis, com el Disc d’Or pel senzill “L’àguila negra” i “No voldria res més ara”, l’any 1971; el Siurell de Plata l’any 1974; la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 1984; el Premi l’Académie Charles Cros, el mateix any; la Medalla de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma, el 1997; el Premi SGAE de la Música al millor disc de folk-tradicional i al millor àlbum català, per “Raixa”, l’any 2002; el premi Tenco a Sanremo, l’any 2003; la Medalla d’Or de Mallorca, l’any 2004; el Premi de Música Ciutat de Barcelona, l’any 2005; la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, l’any 2006; la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als Setze Jutges, l’any 2007; doctora honoris causa per la Universitat de Lleida, l’any 2009; Medalla d’or de la Universitat de València l’any 2013 i doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears l’any 2013.
Font: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040040.xml
Font: http://www.mariadelmarbonet.net/index_cat.html

I JORNADES EUROPEES CIUTADANIA I LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

13 i 14 de novembre de 2015
Octubre Centre de Cultura Contemporània [C. de Sant Ferran, 12. València]


L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció és una iniciativa de diverses associacions (Atelier, Perifèries, Ca Revolta, Acció Cultural del País Valencià, Societat Coral El Micalet, Acicom i Escola Valenciana) que busquem crear consciència ciutadana contra la corrupció i en favor de l’ètica en tots els àmbits públics i socials. Cal impulsar reformes legals efectives i actuacions administratives i judicials decidides, però igualment fomentar un consens social i una consciència ciutadana independentment del color dels governs.
Amb aquesta voluntat, l’Observatori us convida a una primera iniciativa que vol aplegar tres agents fonamentals: àmbit judicial, mitjans de comunicació i iniciativa ciutadana. Volem compartir reflexions i experiències per apuntar línies que ens puguen ser útils al País Valencià.
No és per tant només un debat teòric: és també l’inici d’una acció propositiva, reflexionada i compartida, en la que necessitem la implicació social i ciutadana per a que puga arribar a ser realment efectiva.
Contra la corrupció també cal la teua implicació: t’esperem.
Més informació

Vicent Andrés Estellés

D’entrada, cal comentar que, des de Ca Revolta, hem decidit fer un recull de poemes dels escriptors de la nostra llengua. Per tant, cada setmana publicarem un poema i, si s’escau, acompanyat d’una versió musicada. Avui, comencem amb l’excel·lentíssim poeta de casa nostra: Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 — València, 27 de març de 1993)

Poeta de la València de postguerra considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. D’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a títol pòstum. Des del 1973 es convoca, dins la Nit dels Octubre de València, un premi de poesia amb el seu nom.

“Sonata d’Isabel” (musicat per Pau Alabajos: Sonata d’Isabel)

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d’una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m’estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d’un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t’evoque i et mire
aquell instant de l’any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m’has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t’he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d’ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se’ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d’un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d’Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d’una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Pau Alabajos és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb quatre treballs discogràfics en el mercat. Va començar la seua carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.

El 15 de juny de 2013 va presentar a l’auditori del Jardí Botànic de València Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, un llibre-disc amb catorze poemes escollits del llibre pòstum del poeta de Burjassot. En la gravació, les improvisacions del pianista Stefanos Spanopoulos i algunes peces clàssiques acompanyen les recitacions de Pau Alabajos.

Font: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003909.xml
Font: http://paualabajos.com/biografia/

 

28-J. Taller: moviment feminista a casa nostra

TALLER: MOVIMENT FEMINISTA A CASA NOSTRA. PASSAT I PRESENT.
REPTES FEMINISTES ACTUALS

DIMECRES, 28 D’OCTUBRE A LES 19h A CA REVOLTA

I. FEMINISME
Filosofia que postula l’alliberament de les dones, l’assoliment de la igualtat entre homes i dones, acabar amb les discriminacions per raó de sexe o gènere i posar fi a la divisió sexual del treball.

II. EL FEMINISME A L’ESTAT ESPANYOL DES DE FINALS DELS 70 ALS 90 DEL SEGLE PASSAT

Situació legal a finals dels 70:
L’avortament i l’adulteri comés per una dona era delicte.
En defensa de l’honor, es justificava l’assassinat de la dona.
No estava permés el divorci.
Als homes se’ls permetia “corregir” les seues esposes.
La veracitat de les denúncies femenines per agressió sexual era qüestionada.

El moviment feminista organitzat: període 70/90.
Vocalies de dones del moviment veïnal.
Pluralitat d’associacions.
Federació d’Associacions Feministes de l’Estat espanyol.

Trets del feminisme organitzat al voltant de la Federació d’Organitzacions Feministes de l’Estat.
Caràcter subversiu.
Promou un canvi de mentalitat social.
No és victimista.
No és essencialista.
Amb distàncies amb el feminisme institucional.

III. EL MOVIMENT FEMINISTA ACTUAL
És menys organitzat, però té una major extensió social d’algunes idees igualitàries.
Hi ha associacions feministes en diferents ciutats de l’Estat.
Perviu la Federació d’Organitzacions Feministes de l’Estat espanyol.
Té una major presència de continguts per la igualtat i ha perdut el caràcter subversiu.
Disputa pel lideratge.

IV. REPTES.


V. “OTRAS VOCES FEMINISTAS”

Plataforma feminista per tal de donar a conèixer un feminisme que també existeix i que està poc present socialment.

 

Hem triat un parell d’articles que us poden ser útils per a reflexionar sobre tots aquests assumptes:
“La igualdad entre mujeres y hombres. ¿El vaso medio vacío?”. Paloma Uría. Publicat originalment a Página Abierta (juliol/agost 15)

“Alguns reptes per al feminisme del segle XXI”. Isabel Cercenado. Publicat originalment a la revista ‘Lluita’ (març 15)