El passat 15 d’octubre vam eixir junts als carrers en més de 1.000 ciutats de 82 països. Prenem els carrers, ens organitzem i comencem un camí cap a un canvi global. Han passat més de 6 mesos i seguim alçant la veu per deixar clar a polítics i banquers que no ens representen, que estem coordinats, pensant junts i exigint les nostres reivindicacions perquè el benestar del 99% de la població sigui tingut en compte. La legitimitat dels nostres governants resideix en la seua atenció als interessos de la immensa majoria de la societat i no el d’uns pocs privilegiats.

Estem junts, estem a tot arreu, estem on no ens esperen. Reclamarem amb total fermesa i d’una manera no violent la justícia social, la distribució de la riquesa i una ètica pública mentre condemnem la pobresa, la desigualtat, la devastació mediambiental, la corrupció com a eines de submissió dels poderosos sobre les societats.

No pararem fins aconseguir els nostres objectius, els del 99% de la població. Eixirem al carrer una i una altra fins que puguem decidir entre tots i totes el món on volem viure. Volem un canvi global.

Convertim els carrers en el major altaveu del món el 12 de mayo. Perquè som el 99%, perquè no som mercaderia en mans de polítics i banquers.

Prenem els carrers el 12 de maig.

El triomf d’Holland pot donar força al discurs en favor de les polítiques de creixement (“l’austeritat ha
deixat de ser una fatalitat”). Convé assenyalar, però, que es comet un doble i greu error quan s’accepta que
la política que s’impulsa actualment és d’austeritat i quan es demana tornar al creixement.
Utilitzem bé el llenguatge: no diguem austeritat al que és destrucció de drets per acréixer guanys particulars
gens austers. I no reclamem reprendre el creixement, perquè això es pot interpretar com una proposta de
tornar a la senda del creixement depredador i insostenible -que es tradueix en degradació ambiental, pèrdua
de diversitat biològica i cultural i desequilibris inacceptables- com si aquesta fos la solució per crear llocs de
treball i mantenir els serveis públics (que és el que realment necessitem).
Cal exigir, pel contrari, un nou model socioeconòmic verd i solidari –avui ja possible- que done pas a
un desenvolupament sostenible. Un desenvolupament que demanarà, sens dubte, una positiva austeritat
(decreixement) a aquells que consumeixen més del que el nostre planeta pot proporcionar a tothom de
forma sostenible i equitativa; però un desenvolupament capaç de crear milions de llocs de treball verds,
d’acabar amb la fam i la pobresa extrema i d’universalitzar els drets fonamentals a la sanitat, a l’educació, a
la cultura… incloent el dret primordial a un ambient saludable.

Imatge: Pasqual Requena

9 DIMECRES 20.00 Cinema
MEDITERRAQUIS: UN PASSEIG AUDIOVISUAL PER LA MÚSICA
VALENCIANA CONTEMPORÀNIA
MEDITERRAQUIS és una col·lecció audiovisual sobre la música contemporànea al País Valencià, a través d’alguns dels seus representants més destacats. Un passeig sonor on descobrir músiques que conecten passat, present i futur per mostrar la gran riquessa del patrimoni d’aquest territori a l’extrem occidental de la Mediterrània.
Projecció dels vídeo-retrats de Miquel Gil, Carles Dénia, Efrén López, Pep Gimeno “Botifarra” i Diouké realitzats per Toni Polo. Producció: Groovalización & Tatzen SL
Més informació

16 DIMECRES 19.00 Cinema
PASEO AL MAR
Un documental de Tubal Perales i Marina Climent. Un grup d’estudiants als anys 70 a València rememoren aquell moment polític i la lluita per millorar els estudis de Medicina, i analitzen la influència d’aquelles experiències en la seua vida. Amb la presència de Tubal Perales.

Susana Rey Crespo
Llicenciada en BBAA per la Universitat de Vigo (1995) i Doctora per la Universitat Politècnica de València (2004).
El 1996 co-realitza “Salvem el Botànic Recuperem Ciutat” i rep un premi a Sendai- Miyagi, Japó..
El 2007, “Cousas do Kulechov”, (guionista, realitzadora, productora i editora), rep set premis nacionals i internacionals, és seleccionat a 30 festivals i projectat als Instituts Cervantes de Berlín i Lisboa, al Cuny de la Universitat de Nova York, etc., i diversos Fnac d’Espanya i Portugal, entre altres fòrums. Emés en diverses televisions (TVG, TVB). Ressenyat a la premsa nacional i estrangera: El País, La voz de Galicia, Tempos Novos, etc., i en premsa especialitzada, Cahiers du Cinema o Variety el 2007.
El 2008 és seleccionada per la Consellería de Cultura de la Xunta de Galicia i becada per la ICTV per a realitzar estudis de cinema a l’Escuela Superior de Cine de S. Antonio de los Baños, La Habana, Cuba.
Des del 1995 fins al 2005 participa en diverses exposicions col·lectives de pintura i escultura, camp en què obté premis i seleccions per a obra pública.
Des del 1996 fins al 2004 participa a l’equip d’art de diversos llargmetratges: “A los que aman” Isabel Coixet, “Cuando vuelvas a mi lado” Gracia Querejeta, “Los lunes al sol” F. Leon de Aranoa, etc., i realitza la direcció d’art de diversos curts.
El 1999 i el 2003 participa en Projectes Sonors al Laboratori de Mitjans Audiovisuals de la UPV.
Entre 2007 i 2008 col·labora en premsa i des de 2004 imparteix ponències, “Master class” i debats a diverses universitats: The Graduate Center, University of New York, UPV, USC, UV, CGAI, etc.
Té publicacions d’Investigació en el camp de l’art i també és autora, il·lustradora i compositora de set temes originals, del llibre disc “Martiño e o mar” (Ed. Paideia) en què participen una vintena de músics i compta amb la col·laboració especial de l’escriptor Manuel Rivas.
A l’actualitat realitza la seua activitat creativa en diversos camps de l’art, a cavall entre Galícia i València.