El marc de participació ciutadana que ens ofereix el sistema és massa raquític; les escletxes que semblen existir per a deixar sentir la nostra veu són massa estretes, com bé hem comprovat en nombroses ocasións. Les llibertats es fan magres, es retallen cada dia amb l’angoixa de seguretat per a conservar les misèries, i es reformen els Codis Penals amb eixa voluntat d’alçar més i més reixes front a tot això que sembla fer perillar la situació de privilegi, l’acomodació al sistema.

Enfront del món uniforme i desigual que dibuixen els poderosos existeix una resposta ciutadana que no vol ser còmplice dels disbarats i que posa en marxa pràctiques alternatives: Nunca máis, No a la guerra, no en nom nostre, Un altre món és posible, Els Salvem, la Federació Escola en Valencià, suport imprescindible de la nostra llengua i cultura, la lluita contra la pobresa, l’activisme social i cultural per la recuperació de l’Horta o el Moviment 15-M: Democracia Real, Ja, que treballen per un futur més equilibrat, més igualitari i més rabiosament democràtic.

Un mostrari ràpid de grans i petites respostes per prendre el món a les nostres mans i no delegar en els professionals de la política, recuperant el concepte digne d’aquesta paraula, tal vegada irreversible en la seua degradació, on la preocupació i ocupació pels problemes col·lectius torna a la ciutadania i trenca el monopoli dels despatxos, siguen ovals o municipals.

D’eixos vímets està fet el projecte d’aquesta casa que ens entestem en preservar.

Dels materials que pensem són imprescindibles per a resistir:

  • La voluntat i el coratge d’atrevirse a posar en peu lluites, iniciatives rebels, projectes concrets que semblen una bogeria, però que són possibles sobre la base de l’esforç col·lectiu.
  • La utopia que ens serveix per a no quedar-nos en l’estret marc del que sembla possible, i atrevir-nos a somiar altres móns, altres relacions entre els humans, una transformació profunda de la societat.
  • El pes de l’ètica, del compromís, que posa en marxa altres valors diferents a l’èxit, els diners, la competència insolidària, el consumisme compulsiu, l’individualisme feroç, la hipocresia, la doble moral.
  • L’esperit transgressor, que recupera el deure moral de la desobediència civil i personal front a la injustícia. Que s’oposa al legalisme conservador i burocràtic i confia en la lluita com a eina de canvi.
  • L’aventura del pensament crític i novedós front a l’acomodació intel·lectual d’acollir-se als vells esquemes del passat, que busca respostes acabades -encara que no corresponguen als problemes actuals- per tal de no acceptar el vertigen de no tenir-ne.
  • L’actitud demòcrata radical que rebutja acceptar plàcidament la desigualtat de drets ciutadans pel fet de venir d’altre país, o per raons econòmiques, culturals, de gènere, de color de pell o de vestimenta…
  • La convicció de què tots els àmbits de la creativitat humana artística, cultural, social o emocional, són necessaris i poden donar-se la mà en el dia a dia de la configuració d’una cultura alternativa.

Aquests són els fonaments d’aquesta Casa que volem mantenir plenament oberta al servei de lluites i iniciatives mil; d’un altre model de fer i estar al món; mantenint un espai on trobar-nos, on fer, on pensar, on gaudir… posant així el nostre granet de sorra per a fer d’aquest barri de Velluters i de València, una ciutat més viva i habitable, amb una ciutadania més crítica, més solidària.

En aquest tràngol de problemes burocràtics amb l’Ajuntament de València, hem tingut la calidesa de la solidaritat. No era fàcil: la convivència sempre és complicada, ja ho és a casa nostra, igualment al veïnat o a la ciutat. Cercar el diàleg, buscar solucions per a poder conviure, respectar-se mútuament, també és un camí que de vegades es fa difícil transitar. Perquè el camí de la independència no és senzill en cap àmbit. Nosaltres volem fer també aquesta experiència: la de no haver de recórrer a les subvencions, a la dependència de les institucions. I això requereix principalment d’una actitud de sentir-nos responsables, requereix la posició activa de molta gent, la seua col·laboració voluntària. Requereix imaginació, compromís, il·lusió pels assumptes col·lectius, voluntat de transformar el món, el gran i el menut, que ens ha tocat viure i que no ens agrada en tants aspectes. Requereix confiança en la part més valuosa de la gent.

Els socis, la gent que actua cada dia omplint la casa d’intervencions socials, artístiques i ciutadanes, fent d’aquesta casa una Casa de Bojos, com diu un psiquiatre soci de Ca revolta, ens demostra, una vegada més, que eixa part de la societat existeix. En definitiva, som persones que reivindiquem i treballem per una societat disposada a socialitzar la riquesa i la cultura i a privatitzar res més que els somnis.

 

Cristina Piris
Pep Pacheco