Immediatament després de les eleccions municipals i autonòmiques, a finals de juliol del 23, la PAH va sol·licitar una reunió urgent amb el regidor d'habitatge de l'Ajuntament i amb la Conselleria d'habitatge per plantejar tant la nostra preocupació per les alarmants primeres declaracions (oficina antiokupes, mesures que dificulten l’estança de qui estiga de manera irregular o li haja finalitzat el contracte de lloguer...) com per traslladar la necessitat d'adoptar mesures urgents davant de la gran emergència habitacional (desnonaments sense habitatge de l'EVHa, amenaces de Grans Tenidors de no renovar contractes, demandes de la SAREB a blocs):
• Continuïtat de la Unitat d'Ajuda davant del Desnonament
• Necessitat de Coordinació permanent amb EVHa i S. Socials municipals
• Posada en marxa de Reallotgem (fons Voltor, negociació amb SAREB, crèdits tous, reestructuració bancària).
• Desenvolupament de la Llei 2/2017 article 12 per a hipoteques (ampliar requisits i posada en marxa) i ampliar-la a lloguers.
• Avançar en aspectes positius normatius autonòmics (Decret-llei 3/2023) i estatals, com el control de preus en zones tensionades i la intermediació davant de desnonaments de la Llei d'Habitatge.
Les PAHs del País Valencià ens hem reunit diverses vegades amb la secretària Autonòmica, i PAH València dues amb l'EVHA i una amb la regidoria de l'Ajuntament.
Hem de dir que el resultat no pot ser més negatiu i preocupant, ja que no s'ha generat cap procés de participació o col·laboració respecte de cap dels aspectes normatius o de mesures de les polítiques d'habitatge. Al contrari, les nostres demandes s'han vist perjudicades greument amb els criteris i normes publicades, a més de no trobar sintonia institucional davant els greus problemes de l'habitatge.
En aquest sentit, de tots els desnonaments que s'han produït des del juliol del 2023 fins al final del 2024, 5.379 al País Valencià, gairebé mai, s'ha atorgat un habitatge públic per a les persones o unitats de convivència afectades (vulnerables en un percentatge altíssim).
Respecte a l'assignació d'habitatges públics, hem de reconéixer que existeix per a nosaltres una manca de transparència i control dels habitatges existents, de quants s'hi incorporaran, d’on provenen o de les perspectives de futur.
A més, no ens sembla just que la circumstància d'estar en processos de desnonaments no siga una circumstància de gran pes per a l'adjudicació -a més sol·licitada d'urgència pels serveis socials i l'ajuntament respectiu, en valer només 5 punts sobre un total de 63 (art. 46 del Decret 180/2024 del Consell), fet que suposa només el 8% de la puntuació total.
Pel que fa a les ajudes de lloguer, hem manifestat reiteradament la necessitat que es tramiten directament des de la Generalitat, que augmenten a la mateixa progressió que els preus i que es paguen sense retard, de manera puntual i immediata, per evitar situacions d'angoixa en haver d’autofinançar-se les famílies o de no poder fer front, fins i tot, a demandes judicials.
Un aspecte especialment dolorós és la manca d'implicació de les administracions davant l'agressivitat dels fons d'inversió i grans tenidors, que ocasiona el nombre més gran de desnonaments. Aquesta manca d’humanitat va fer que pocs dies després de la DANA el veïnat de les zones afectades denunciaren com diferents representants de Fons Voltor buscaven comprar habitatges aprofitant la situació d’urgència i extrema vulnerabilitat.
Els hem proposat adoptar les mesures següents, que els podrien frenar dràsticament si hi hagués voluntat política:
a) L'aplicació de l'article 13 del Decret 3/2023 del Consell, que, amb l'acord previ del Consell, permet la cessió temporal i obligada dels habitatges buits dels grans tenidors a famílies en situacions de vulnerabilitat el contracte de lloguer de les quals està a punt de finalitzar o ha finalitzat.
b) La posada en marxa del programa LlogAD quan hi ha reticències a signar contractes de lloguer social i assequible; L'administració seria titular del contracte i les famílies abonarien una quantitat a estipular, segons els seus ingressos. Ambdues mesures permetran la necessària regularització de situacions.
c) Altres mesures com a crèdits tous per fer front a quantitats que les persones afectades puguen pagar per fer front a impagaments de quotes hipotecàries o de lloguers menuts. I així, aturar el desnonament per impagament.
Un aspecte especialment dolorós és la manca d'implicació de les administracions davant l'agressivitat dels fons d'inversió i grans tenidors, que ocasiona el nombre més gran de desnonaments. Aquesta manca d’humanitat va fer que pocs dies després de la DANA el veïnat de les zones afectades denunciaren com diferents representants de fons voltor buscaven comprar habitatges aprofitant la situació d’urgència i extrema vulnerabilitat.
El hàndicap més gran el tenim en l'absència de parc públic de vivendes; segons els nostres càlculs hi ha 18.744 habitatges públics entre el parc públic autonòmic -que gestiona l'EVHa- i el conjunt dels parcs municipals: amb prou feines el 0,6% del conjunt dels habitatges. Fa anys que reivindiquem l'adopció de mesures, com l'expropiació d'habitatge buit de la banca rescatada, les de la SAREB i un programa per mobilitzar l'habitatge buit dels xicotets propietaris.
No s'hi ha avançat. Hui, però, volem posar èmfasi en tres aspectes que ampliarien substancialment el parc públic d'habitatges, sobre el qual es camina i legisla endirecció oposada, és a dir, cadascú més greu:
• La imperiosa necessitat de millorar el Decret Llei 6/2020 sobre el dret de tanteig i retracte de les Administracions. Doncs bé, a la Llei de Pressupostos i Acompanyament del 2025 no només han rebaixat el 77% la quantitat destinada, sinó que directament han derogat el molt bon decret esmentat, deixant aquest dret exclusivament per als habitatges protegits. Terrible.
• La prohibició de venda d'habitatge destinat a l'especulació; és a dir, l'habitatge ha d'estar destinat a viure-hi. És insofrible que es restringisca més el parc públic d'habitatges general, s'han de limitar al màxim els pisos turístics i que se cedisquen al parc públic els habitatges il·legals en les condicions que es determine.
• Finalment, entenem que només cal parlar de construcció si s'apliquen les mesures anteriors; i per evitar l'especulació, tant en l'àmbit estatal com a l'autonòmic (Pla Viu). S'han d'establir criteris per evitar la utilització de recursos naturals d’un planeta que necessita la màxima cura i per mantindre el caràcter permanent d'habitatge públic i dels habitatges construïts amb sòl o subvencions públiques.
La nostra valoració queda reflectida en les cinc mobilitzacions que hem hagut de convocar aquests dos anys, tres davant de les portes del Palau de la Generalitat, tres davant de la Conselleria d'Habitatge i una davant de l'EVHa. És urgent traure el dret a l'habitatge de les estratègies politiqueres, i encara més, de les urpes del capital espanyol i dels fons voltor extractius.
I, la veritat, difícilment es podrà avançar amb les pràctiques que s'estan portant davant la DANA… Urgeix la participació de la ciutadania i urgeix que tothom acorde unes mesures absolutament necessàries -com l'Acord Social Valencià a dissenyar- ja que, com s'ha vist després de la mobilització del dia 5 d'abril, segueixen sense voler parlar ni de la declaració de zona tensionada per al control del preu dels lloguers, ni de bon tros, de la necessària baixada d’aquest, que amenaça col·lectius vulnerables i el conjunt de la societat fins a l’indicible.
Poca empatia humana i molta submissió als interessos de classe del capital contra la major part del poble i de la classe treballadora.
Signat: Plataforma d'Afectats per la Hipoteca del País Valencià
Les polítiques d'habitatge del PP al País Valencià