Des de Ca Revolta participàrem en la creació i impuls de l’Acord Social Valencià a finals del 2024 com un espai de confluència d’un bon grapat de col·lectius socials, associacions i persones a títol individual que, junt amb els comités de reconstrucció locals i d’emergència dels pobles de l’Horta Sud, les Riberes i la Foia de Bunyol que sorgiren per a atendre les conseqüències de la nefasta i criminal gestió de la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular i recolzada sense fissures per VOX, ens posarem d'acord a mobilitzar a la societat valenciana amb dos objectius:
1. Aconseguir la dimissió del president Carlos Mazón i de tot el seu equip de govern
2. Garantir una reconstrucció de les zones afectades per la dana sobre nous criteris de normalització de la vida i la convivència amb una àmplia participació de la ciutadania.
La resposta inicial d'amplis sectors socials del poble valencià va ser impressionant, protagonitzant mobilitzacions multitudinàries, amb una representació molt important de les famílies de les 231 víctimes d'una catàstrofe les pèrdues de la qual es podien haver evitat; s'han mantingut al llarg de molt de temps i, de fet, aconseguirem la dimissió de Mazón.
Els processos de reconstrucció de les comarques afectades no està responent a les demandes repetidament expressades pels afectats de la dana, però es continua treballant per part de l’Acord Social Valencià per a canviar les polítiques del PP-VOX.
En aquest context, l’Acord Social Valencià va decidir ampliar el marc reivindicatiu al conjunt del País Valencià i ha sigut molta la faena desenvolupada per aquest espai reivindicatiu.
Han passat quasi dos anys i en el mateix context han aparegut i s'han desenvolupat dos processos de lluita social que encara que desiguals han posat en solfa a les administracions públiques valencianes. Estem referint-nos a la vaga educativa del professorat de l'escola pública no universitària i la manifestació pel dret a l'habitatge del passat mes de juny. També han sorgit altres mogudes i, encara que estan en un moment incipient, molts indicadors apunten al fet que poden anar a més: mobilitzacions dels bombers, el món del taxi, les treballadores del Servei d'Ajuda a Domicili o dels Serveis Socials i el rebuig a un projecte de pressupostos autonòmics en contra de la majoria social del poble valencià.
D'igual manera, també van trobant-se respostes ciutadanes a les agressions i la destrucció de l'horta, a l'ampliació del Port de València, els PAI de Mestalla i Benimaclet o a la proposta d'un PGOU que facilita l’especulació urbanística o l’augment dels desnonaments.
Certament, s’estan donant un grapat de raons objectives per a la mobilització social i és constatable l’existència d’un creixent malestar social. Hem de saber interpretar-lo i traduir-lo en reivindicacions assumibles per una majoria social. La vaga educativa és un espill on mirar-se, trobar metodologies, dissenyar estratègies que apunten a canviar l'estat anímic d'una ciutadania molt enfadada i orientar-les per a guanyar l’hegemonia sociopolítica i cultural enfront dels poders econòmics, de la dreta política, judicial, mediàtica i cultural. Missió difícil sí, molt difícil, però avançar en una potent acumulació de força popular també és possible.
Des de l’Acord Social Valencià organitzarem el debat social públic més ampli possible, que s'està enquadrant en la proposta “Per una tardor valenciana en lluita”.
A partir de la segona quinzena de setembre estarem en condicions de plantejar una proposta de mobilitzacions amb molt de consens social per a poder articular la participació més àmplia possible i totes juntes avançar en la defensa dels drets humans i de la vida enfront dels poderosos que estan avalats per l’extremisme de la dreta valenciana.
Davant d’aquesta realitat: què en penseu? Vos demanem que, si podeu, contesteu a mitja dotzena de preguntes que ens puguen ajudar a concretar possibles causes de mobilització o protesta.
Mobilitzacions tardor 2026