Ha mort Carles Dolç Soriano (València, 1949)
Una fecunda trajectòria humana, política i social
Va militar des de finals del seixanta a Tribuna obrera i a partir de l’any 1972 en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), del qual va ser secretari general.
Com a arquitecte i urbanista centrat en la rehabilitació i l’espai públic, són seues les intervencions en el conjunt de cases obreres de Na Jordana, la reordenació de la plaça del Carme o d’edificis històrics que ara acullen centres d’art com la Fundació Chrivella-Soriano o centres socioculturals com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània o Ca Revolta.
Com a ciutadà es va implicar en nombroses lluites i moviments socials de reivindicació urbana, en el tardofranquisme amb les associacions veïnals i en les dues mobilitzacions que van canviar i definir la València actual: la defensa del paratge del Saler i del llit del Túria de la voracitat dels especuladors. I més recentment, amb Salvem el Botànic o Per l’Horta, per destacar-ne les més anomenades. A més de l’activisme les seues reflexions van quedar recollides en diversos llibres. El 1999 la Universitat Politècnica de València va aplegar en ‘Articles urbans’ els treballs de divulgació i les publicacions en premsa que signà al llarg de dues dècades amb Just Ramírez. A posteriori va col·laborar en blocs col·lectius com Terra Crítica.
En 'Del Saler al Túria' (2021), coedició de Pruna amb Alfons el Magnànim, fa crònica i balanç d’aquelles primeres conquestes ciutadanes.
Carles Dolç Soriano ha marxat per sempre. Les vides acaben. Quan és la de persones estimades ho sentim com una gran injustícia. Però som conscients que el més important és el que ens deixen. A Ca Revolta hem tingut l’enorme sort d’haver-lo conegut i d’haver-lo tingut. Hem pogut beure de la seua saviesa, hem aprés de la seua serenitat, hem rebut el seu suport i ajuda sempre que ens ha calgut, lluny de qualsevol protagonisme.
Carles: et trobarem a faltar tant com has estat present en les nostres vides.
Atesa la festivitat de demà, 1 de novembre, la data de la cerimònia de comiat es comunicarà més endavant.
Imatge: intervenció de Carles Dolç en el nomenament com a Fill Predilecte de la ciutat de València (2015)/Fernando Bustamante.
Ací podeu escoltar el discurs de Carles i persones de diversos àmbits polítics i professionals, així com gent pròxima, ens parlen de la seua trajectòria.
Una fecunda trajectòria humana, política i social
Va militar des de finals del seixanta a Tribuna obrera i a partir de l’any 1972 en el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), del qual va ser secretari general.
Com a arquitecte i urbanista centrat en la rehabilitació i l’espai públic, són seues les intervencions en el conjunt de cases obreres de Na Jordana, la reordenació de la plaça del Carme o d’edificis històrics que ara acullen centres d’art com la Fundació Chrivella-Soriano o centres socioculturals com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània o Ca Revolta.
Com a ciutadà es va implicar en nombroses lluites i moviments socials de reivindicació urbana, en el tardofranquisme amb les associacions veïnals i en les dues mobilitzacions que van canviar i definir la València actual: la defensa del paratge del Saler i del llit del Túria de la voracitat dels especuladors. I més recentment, amb Salvem el Botànic o Per l’Horta, per destacar-ne les més anomenades. A més de l’activisme les seues reflexions van quedar recollides en diversos llibres. El 1999 la Universitat Politècnica de València va aplegar en ‘Articles urbans’ els treballs de divulgació i les publicacions en premsa que signà al llarg de dues dècades amb Just Ramírez. A posteriori va col·laborar en blocs col·lectius com Terra Crítica.
En 'Del Saler al Túria' (2021), coedició de Pruna amb Alfons el Magnànim, fa crònica i balanç d’aquelles primeres conquestes ciutadanes.
Carles Dolç Soriano ha marxat per sempre. Les vides acaben. Quan és la de persones estimades ho sentim com una gran injustícia. Però som conscients que el més important és el que ens deixen. A Ca Revolta hem tingut l’enorme sort d’haver-lo conegut i d’haver-lo tingut. Hem pogut beure de la seua saviesa, hem aprés de la seua serenitat, hem rebut el seu suport i ajuda sempre que ens ha calgut, lluny de qualsevol protagonisme.
Carles: et trobarem a faltar tant com has estat present en les nostres vides.
Atesa la festivitat de demà, 1 de novembre, la data de la cerimònia de comiat es comunicarà més endavant.
Imatge: intervenció de Carles Dolç en el nomenament com a Fill Predilecte de la ciutat de València (2015)/Fernando Bustamante.
Ací podeu escoltar el discurs de Carles i persones de diversos àmbits polítics i professionals, així com gent pròxima, ens parlen de la seua trajectòria.
Ha mort Carles Dolç Soriano