"Un dels meus primers records és de quan tenia tres anys. Estava malalt de la gola i m’havien dut al dormitori dels pares al pis de dalt. Ma casa era i és una casa de poble amb planta baixa, primer pis i terrat. Ara hi viu la meua germana Xelo. El pare em tenia al braç i miràvem per la finestra com el senyor Vicent, el marit de la senyora Ximeta, la veïna de la casa d’enfront, amb les portes del carrer obertes de bat a bat, tirava aigua al carrer amb un poal. D’aleshores ençà, hem viscut moltes riuades."
No és natural