Aquest va ser un crit, un compromís democràtic i una idea amb voluntat de futur que va sorgir en la primera meitat de la passada dècada per part d’un conjunt d’activistes i professionals del treball social, també dels àmbits del sindicalisme i l’educació social i tots plegats alçàrem la veu enfront del model vuitcentista del PP en matèria de drets i de serveis socials. El Partit Popular utilitzava un caòtic compendi legislatiu que en realitat era un no-model que, en la pràctica, dificultava o impedia a molta gent l’accés als drets socials configurats, tant en la Constitució, com a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i en multitud de normatives municipals.
Uns pocs anys abans del triomf del Pacte del Botànic en 2015 la resistència a eixos plantejaments vuitcentistes de la dreta valenciana va estar molt dura i difícil. L’àrea de Benestar Social va estar presidida durant 20 anys per alguns personatges molt tèrbols i corruptes fins al punt que un grapat d’ells acabaran processats per malversació i fins i tot algú ingressà a la presó.
Quan el govern de la Generalitat passà a mans de l’esquerra representada per Compromís, Podem i el PSPV es va iniciar un camí de canvis que, en el cas del Sistema Públic de Serveis Socials, va capgirar cap a un model social nou i que va anar concretant-se en: una nova Llei de Serveis Socials Inclusius, la Renda Valenciana d’Inclusió, una Llei de Drets i Garanties de la Infància i l’Adolescència, una Nova Tipologia de Centres, Serveis i Programes Socials, i un nou Pla d’Ordenació del Sistema. Doncs bé. Tot això, hui en dia, està pràcticament desmuntat per les polítiques neoliberals que ha posat en marxa la Generalitat Valenciana governada pel tàndem PP-VOX. Aquest duo depredador també les ha fetes extensibles a les diputacions i a molts ajuntaments.
Els instruments centrals d’aquesta política antisocial són: Una Llei de Pressupostos marcadament antisocial i, a més i més, contínuament desvirtuada per una Llei d’Acompanyament que constituïen una autèntica estafa. Aquest pack i el desplegament d’una nova Llei anomenada de Simplificació Administrativa atorguen al govern valencià actual una despòtica discrecionalitat. Aquest trident legislatiu és utilitzat per a desenvolupar privatitzacions sense limitacions. L’atenció a les dones víctimes de violència de gènere o la desídia en l’accés als recursos residencials públics ja comencen a sentir-se. La Renda Valenciana d’Inclusió l’han desfigurada fins a deixar-la en paper banyat. I fa a penes uns dies hem vist com estan volent institucionalitzar un pacte obertament racista que anomenen de prioridad nacional i que discrimina a un sector ample de la població en relació amb l’accés a drets com l’accés a l’habitatge, a l’assistència sanitària, al sistema educatiu i als serveis socials.
Les actuals polítiques d’involució social i democràtica no deuen de soscavar la raó de ser de les nostres institucions polítiques. La Generalitat Valenciana és un instrument de sobirania nacional que hem de preservar. La experiència ens assenyala que l’articulació de la societat civil avança positivament si es compta amb el reconeixement de les nostres pròpies institucions. L’accés als drets socials és més efectiu amb la participació del teixit associatiu. D'igual manera, cal molta claredat en les relacions entre les institucions polítiques i el teixit associatiu, perquè eixa claredat és el millor antídot contra les possibles aparicions de pràctiques pròpies d’un despotisme il·lustrat que redueix la democràcia a la delegació política i al vot cada quatre anys.
Ens cal un canvi radical de les polítiques socials que la dreta està imposant i això només serà possible si es produeix un canvi polític de caràcter progressista en la Generalitat. En aquest sentit, el teixit associatiu progressista del nostre País hem d’empentar amb força perquè la unitat de l’esquerra es faça realitat, amb l’objectiu de restituir un model social valencià de progrés a favor de la majoria social i especialment per als sectors socials més vulnerables. En conseqüència, reivindiquem les línies mestres del model social que es va anar configurant durant el període 2015-2023, afegint-hi dues propostes claus: una nova Carta Valenciana de Drets Socials i una nova concepció i, per tant, una nova regulació, de la Participació Ciutadana en la gestió del benestar social.
València. Maig 2026
Pep Pacheco
Imatge: Joan Genovés
Uns pocs anys abans del triomf del Pacte del Botànic en 2015 la resistència a eixos plantejaments vuitcentistes de la dreta valenciana va estar molt dura i difícil. L’àrea de Benestar Social va estar presidida durant 20 anys per alguns personatges molt tèrbols i corruptes fins al punt que un grapat d’ells acabaran processats per malversació i fins i tot algú ingressà a la presó.
Quan el govern de la Generalitat passà a mans de l’esquerra representada per Compromís, Podem i el PSPV es va iniciar un camí de canvis que, en el cas del Sistema Públic de Serveis Socials, va capgirar cap a un model social nou i que va anar concretant-se en: una nova Llei de Serveis Socials Inclusius, la Renda Valenciana d’Inclusió, una Llei de Drets i Garanties de la Infància i l’Adolescència, una Nova Tipologia de Centres, Serveis i Programes Socials, i un nou Pla d’Ordenació del Sistema. Doncs bé. Tot això, hui en dia, està pràcticament desmuntat per les polítiques neoliberals que ha posat en marxa la Generalitat Valenciana governada pel tàndem PP-VOX. Aquest duo depredador també les ha fetes extensibles a les diputacions i a molts ajuntaments.
Els instruments centrals d’aquesta política antisocial són: Una Llei de Pressupostos marcadament antisocial i, a més i més, contínuament desvirtuada per una Llei d’Acompanyament que constituïen una autèntica estafa. Aquest pack i el desplegament d’una nova Llei anomenada de Simplificació Administrativa atorguen al govern valencià actual una despòtica discrecionalitat. Aquest trident legislatiu és utilitzat per a desenvolupar privatitzacions sense limitacions. L’atenció a les dones víctimes de violència de gènere o la desídia en l’accés als recursos residencials públics ja comencen a sentir-se. La Renda Valenciana d’Inclusió l’han desfigurada fins a deixar-la en paper banyat. I fa a penes uns dies hem vist com estan volent institucionalitzar un pacte obertament racista que anomenen de prioridad nacional i que discrimina a un sector ample de la població en relació amb l’accés a drets com l’accés a l’habitatge, a l’assistència sanitària, al sistema educatiu i als serveis socials.
Les actuals polítiques d’involució social i democràtica no deuen de soscavar la raó de ser de les nostres institucions polítiques. La Generalitat Valenciana és un instrument de sobirania nacional que hem de preservar. La experiència ens assenyala que l’articulació de la societat civil avança positivament si es compta amb el reconeixement de les nostres pròpies institucions. L’accés als drets socials és més efectiu amb la participació del teixit associatiu. D'igual manera, cal molta claredat en les relacions entre les institucions polítiques i el teixit associatiu, perquè eixa claredat és el millor antídot contra les possibles aparicions de pràctiques pròpies d’un despotisme il·lustrat que redueix la democràcia a la delegació política i al vot cada quatre anys.
Ens cal un canvi radical de les polítiques socials que la dreta està imposant i això només serà possible si es produeix un canvi polític de caràcter progressista en la Generalitat. En aquest sentit, el teixit associatiu progressista del nostre País hem d’empentar amb força perquè la unitat de l’esquerra es faça realitat, amb l’objectiu de restituir un model social valencià de progrés a favor de la majoria social i especialment per als sectors socials més vulnerables. En conseqüència, reivindiquem les línies mestres del model social que es va anar configurant durant el període 2015-2023, afegint-hi dues propostes claus: una nova Carta Valenciana de Drets Socials i una nova concepció i, per tant, una nova regulació, de la Participació Ciutadana en la gestió del benestar social.
València. Maig 2026
Pep Pacheco
Imatge: Joan Genovés
Per un nou model social valencià!